DIADA NACIONAL DE CATALUNYA:

REFERÈNDUM UNILATERAL D'AUTODETERMINACIÓ I PLA DE RESCAT SOCIAL


Del processisme teòric a l’incompliment de la declaració del 9N


El darrer any al Principat ha estat marcat per dues grans realitats: la plasmació del processisme i l’increment del patiment de les classes populars fruit de la crisi.


El processisme es construeix discursivament com a independentista mentre, en la praxi, mai no vol superar el règim jurídic de l’estat espanyol. El darrer període n’és la més clara expressió: parlar de 18 mesos cap a la independència i a la pràctica incomplir amb el que suposava superar les estructures jurídiques de l’estat.


El govern de JxSí ha incomplert totes i cadascuna de les significacions de la declaració del 9N (al·legant al TC que tot plegat no era més que un «desig» i no fent efectiu l'annex que s'apropava a un Pla de Rescat Social). Alhora, tot el que fins ara s'ha fet sobre les anomenades lleis de desconnexió són una renúncia tàcita: impulsant la creació d'una agència de protecció social com a organisme autonòmic, sense més drets que els existents ni preveure una eventual assumpció de competències com es perfilava a la Llei 3/2015; i conclusions del Procés Constituent sense comissió legislativa, tot fent que esdevinguin una mera declaració política.


Consolidació del model neoliberal i augment del patiment social


El govern de JxSí incompleix tant el mandat del 9N com el seu propi programa electoral, però és plenament obedient amb el model neoliberal. No hem tingut en aquest any cap actuació de resposta als efectes de la crisi: s'ha optat per mantenir la sanitat pública sota mínims, tancar aules de P3 a l'escola pública i no pagar el deute als ens locals, entre d'altres mesures antisocials. En un sentit contrari, el pagament del mal anomenat deute públic, finançar educació privada o no apostar ni tan sols per una tributació redistributiva, ha estat la política efectiva en un context d'emergència social.


Evidentment, en un cicle d'efectes de la «crisi» de gairebé una dècada, la inexistència d'un gir en les polítiques neoliberals consolida la pobresa. Al Principat els indicadors esgarrifen: 19% de la població en risc de pobresa; 100 € menys d’ingressos disponibles de mitjana del 2014 al 2015; 515.668 desocupats el 2015, un 43% dels quals sense cap cobertura –si se sumen les persones que no cobren res o que reben el subsidi mínim de 426 euros la taxa s'enfila fins al 73%. Les condicions laborals d'inframileurisme, contractació temporal i/o a temps parcial són ja majoritàries. Entre el jovent el nivell de desocupació supera el 50% i hem passat de la immigració a l'emigració.


Si a tot plegat li sumem la condició de dona de classe treballadora, amb sous més baixos, taxes de desocupació més elevades o una doble jornada laboral –a la feina i a casa– l’explotació i la pobresa esdevenen orgàniques, com també ho demostra la condició d’immigrant. Lluny de la recuperació econòmica, es construeix una societat de precarietat generalitzada i nivells de desigualtat molt superiors als que hem pogut veure les darreres tres dècades.


Els resultats de les eleccions generals a l'Estat espanyol anuncien un aprofundiment de les mesures antisocials, recentralitzadores i antidemocràtiques. Ara encara és molt més important l'aportació que el procés de ruptura a Catalunya pugui suposar pels pobles sotmesos a la jurisdicció espanyola, que lluny de basar-se en el xovinisme pot ser de gran contribució per acabar amb el Règim del 78.


El referèndum d’autodeterminació no es negocia


El Dret d’Autodeterminació com a dret democràtic col·lectiu no es pot condicionar ni negociar, s’exerceix. Qualsevol altra cosa, en la conjuntura de l’Estat espanyol, no és defensar el Dret d’Autodeterminació sinó promoure un pacte impossible; per tant, una utopia reaccionària i una renúncia a les llibertats democràtiques.


La significació del referèndum d'autodeterminació immediat expressa en si mateix diversos elements. El primer de tots, de legitimitat democràtica i participació popular: ha de ser el poble participant directament qui decideixi sobre el futur polític i no pas a les institucions amb els partits que van ser responsables del règim del 78. En segon lloc, de superació del processisme on la històrica CDC se situa amb total comoditat. De la mateixa manera, no fixar el referèndum en la centralitat debilita la legitimitat democràtica alhora que deixa que JxSí (i particularment CDC) jugui amb el ritmes del «procés» i condicionin permanentment a l'acceptació del seu programa neoliberal.


Pla de Rescat Social i mobilització


La necessitat de construir un Pla de Rescat Social dóna resposta a l'indestriable compromís social, nacional i de gènere. Som plenament conscients que el capitalisme no té la capacitat per garantir una vida digna per a tothom, de la mateixa manera que creiem possible i necessària la posada en marxa de polítiques que permetin reduir el grau de patiment de la majoria de les classes populars. No es tracta que alguns vulguem fer la revolució, simplement que mai acceptarem les seves polítiques d'austericidi.


El Pla de Rescat Social, de la mateixa manera, serà un element determinant per sumar suports al referèndum d'autodeterminació i al procés d'alliberament nacional. Existeix una visió impulsada per CDC, idealista, a través de la qual amb els suports a JxSí i la CUP-CC a les eleccions del 27S i des del Parlament el Principat serà independent. Lluny d'això, per donar resposta a la burgesia espanyola (formada per bona part de la burgesia catalana), l'aparell de l'estat espanyol i totes les seves institucions afins necessitem un suport clarament majoritari i alts nivells d'autoorgantizació popular.


És evident que l’obertura d’un procés de construcció nacional ha d'anar acompanyat de mobilitzacions conscients, autoorganització popular i un clar Pla de Rescat Social que construeixi majories disposades a lluitar per un futur d'alliberament nacional amb una vida digna. Renunciar a una perspectiva de classe suposarà de facto la impossibilitat de completar qualsevol procés democràtic nacional; renunciar a una perspectiva d’alliberament nacional significa deixar a la dreta la determinació dels ritmes del «procés» mentre manté les polítiques neoliberals.


Per l'alliberament nacional, de classe i gènere: Referèndum i Pla de Rescat Social!

Cornellà, Baix Llobregat, setembre de 2016